La pobresa té rostre de dona

21714_10206670557590933_2219552186658624679_n-1La pobresa té rostre de dona. Dona, amb nom i cognoms, segurament divorciada, sola, passa dels 50, aturada, no troba feina, no l’accepten enlloc i això la fa sentir vella i inútil. Sap què és la solitud de debò i té por. Té por quan els seus amics es cansen d’escoltar-la, s’avorreixen del mateix discurs i al final deixen de trucar-la. Però ella segueix igual: sola, sense feina, vella, sense autoestima. I és per això que no canvia de tema, no pot, no pot pensar en una altra cosa. És el peix que es mossega la cua I té por… Por de la pobresa, de la incertesa, del futur i de la solitud. 

Bona tarda, amics

@Fina_Masip

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Opinió i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s