La Josepa

saboLa Josepa viu al meu carrer. Te uns seixanta i pocs anys però ha estat sempre una dona imparable. Literalment imparable. Amb una neta, una filla i un gendre que treballen i un marit que mai ha parat de portar a casa els pocs diners que guanyava amb la seva feina de camioner, a ella no li ha quedat cap altre remei que duu les dues cases. Cada dia sortia a caminar a quarts de set del matí i ” deunidó ” l’estona que s’estava caminant, …i rapidet que caminava!

Ara  farà cosa d’un any que ja no camina perquè el metge li ha dit que no ho faci. Te malament els genolls. Bé, en realitat te malament totes les articulacions  i li costa, fins i tot,  pujar les poques escales de casa seva. Als pobles de pagès, les cases solen tenir un magatzem a peu de carrer que normalment s’utilitza per desar la llenya, els estris del tros i si tens una mica d’espai escasser  s’hi pot tancar el cotxe o el múlticultor.  Quan el marit de la Josepa es va jubilar anava a l’hort cada dia, matí i tarda. Mentre el cotxe no era al magatzem de casa, la Josepa aprofitava per a fer sabó en un gibrell de ferro, a baix a l’entrada, mentre les gallines del corral del darrera engolien les sobres de dinar o la farina de pinso que els posava. Dona acostumada a sobreviure i aprofitar tot allò que, des de temps, la saviesa popular de ser de poble l’havia ensenyat, recollia l’oli fregit… o el del greix del tocino que les veïnes li guardaven, comprava una mica de sosa barata i feia sabó.

Sí, feia.

Quan encara estava bé, sovint la veies sortir de casa i s’apropava a la botiga del poble, dos carrers més amunt, a comprar un parell de cuixetes de pollastre per a fer el dinar del seu marit. La veritat és que ella el malcriava una mica… bastant. Cada dia li preguntava que volia per dinar i ella li ho feia. A més, feia arròs per casa de la filla o olla barrejada perquè li agradava a la seva neta, o una truita de patata per a sopar.

Ara ja no surt.

La Josepa recollia els ous de les gallines del corral escassers i els portava a la casa d’alguna veïna que li agraïa amb una bossa de fruita o qualsevol altre canvi. Tant a tant. Així també solia anant parlant amb tothom i estava al cas del que passava al seu voltant, perquè també és important saber que passa arreu prop teu per no sentir-te sola o aïllada (mentalment), Encara sempre preguntava quan algú havia emmalaltit per si li calia res i l’ajudava. Bé, en realitat mai pararia de contar la quantitat de coses que aquesta dona, la Josepa, era capaç de tirar endavant. Imparable de debò.

Era.

Ara aquesta dona increïblement imparable durant tota la seva vida, quina evidentment mai ha cotitzat a la seguretat social, mai havia estat malalta… ha de demanar un ajut social (cosa que per alguns és una mena de “caritat”) que potser li arribi en dos anys o tenir una persona voluntària que la cuidi.

 —

L’objectiu d’escriure aquesta història real és el de veure el món amb un altra perspectiva… la dis capacitat no és cap regal, ni un destí.

En aquest blog fem una mirada al passat en un present fosc (veieu les hemeroteques), però sobre tot per un futur possible i digne.

La Josepa existeix, però te un altre nom. Aquest és un nom fictici.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Opinió i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La Josepa

  1. Edu Jové ha dit:

    Ha passat quelcom important a tenir en compte, fa dos dies publicavem aquest artícle /història real (cosa que faig per sensibilitzar i facilitar poder veure el món des d’un altra perspectiva) i avui surt publicat en un canal de televisió aquesta notícia. Mireu-la fins al final, sobre tot la segona part, i veureu a que s’ha dedicat la dona a qui es refereix. També quin és el seu futur. Crec q és commovedor saber (que no imaginar perquè és una realitat palpant) que aquesta història pot estar passant cada dia en un poble o una ciutat diferent… Cada dia!!
    http://www.cuatro.com/las-mananas-de-cuatro/2015/marzo/19-03-2015/Policia-mujer-desahuciada-querido-estudiar_2_1957755050.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s