Opinió.- La senyoreta Paquita

suma“Ni se’n surten, ni se’n sortiran” No es cap sentència, res més lluny de la voluntat d’aquest que escriu… no es sinó, res més què una “dita” que per cert, ve com anell al dit.

Parlant de dits, quan jo era petitó recordo la mestressa que ens ensenyava a comptar i si, primerament varem aprendre a sumar. El segon dia d’aquell important tema de “sumes” i tot repassant els deures que havíem fet a casa,

la senyoreta Paquita ens va dir:- tot el que suma existeix i ha de ser igualet. No podeu sumar pomes i peres, tampoc podeu sumar síndries i melons… Quanta raó tenia la senyoreta Paquita! I tant de tant, també ens va posar l’exemple amb les restes, divisions i multiplicacions…

Cal que algú ens expliqui la diferència entre un meló i una síndria? I doncs? M’hagués agradat que alguns…alguns governants i d’altres (a les Espanyes) “gobernantes” haguessin conegut la senyoreta Paquita i ara no els caldria allargar els temps de cotització d’una persona treballadora de quinze anys de cotització a vint-i-set o trenta-set anys de treball? On és la bossa dels diners que s’han pagat per les nostres jubilacions? Clar… i ara tothom a treballar més fins la mort?

En la mateixa línia de sumar… doncs si, ara fa dies que no hem vingut a escriure per aquest espai d’opinió de la Discapacitat perquè les notícies als mitjans gairebé es repeteixen, i no és cosa de repetir-se, com l’all i oli… no. I menys, quan el sou que cobren els nostres governants, el cobren cada dia. El cas és què encara avui, doncs no han arribar a l’acord de “retallar”.

Clar, i tothom pensem: -Com anirem endavant en creixement i inversió si només ens retallen? Alhora la gent és al carrer, i anar passant gana, molts sense casa i gestionant alguns en “dures” negociacions les hipoteques per a que no els prenguin casa seva (per allò que sempre tenen els bancs “la paella pel mànec”), d’altres cap a l’atur d’avui per demà, etc… I al metafòric pis de dalt, tots els primers, reunits en governants i apoderats, federacions i macro-federacions, i cadascuna d’elles en comites i recomités… I aquets en comissions i recomissions… I, algú ha parat a pensar quan temps de la nostra existència caldrà per a que es posin d’acord? On deu ser l’autonomia que cada departament, federació o comissió té per a decidir? I anant cobrant, això si, dels nostres impostos. Retallant i cobrant. Mira, sembla un mercat! Oi? Doncs tothom en tenim al cap uns quants de mercats que els han tingut que tancar o reconvertir-se…

Clar, si és que tenim de tot i no ens estem de res! Tenim sindicats, empreses, autònoms… pensadors, assessors, governants, etc. Som rics però en varietat i per a que es posin d’acord cal quelcom més que alguns dies. Fins i tot tenim entitats socials i benèfiques, associacions que donen menjar a la gent que fins fa pocs dies es guanyaven el pa de cada dia amb la seva suor… Veus que be? Alguns encara diran que són solidaris… Au, va!

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Opinió i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s