Opinió.- Som a l’era romana del S. XXI

Quan una persona pateix una discapacitat només li cal que la societat el deixi de banda

via_romanaAquesta frase cruel és la cultura que ha alimentat la nostra societat des de que tinc ús de raó, des de que la memòria em treballa i des que, ella soleta va anotant dia a dia totes les coses que la vida ens porta i aporta.

El cas és que volia donar inici a aquestes línies d’opinió d’una manera bastant més realista, més de “tocar de peus a terra” però

no ho faré per evitar malentesos i no provocar comentaris com: “que cruel és l’Edu” o… “Com pot dir les coses tant clares?” Tot i que penso que les coses són com són.

Quan em refereixo a les persones amb alguna discapacitat, sempre ho faig així… “persones amb alguna discapacitat”, no els dic mai discapacitats, ni minusvàlids, ni subnormals, ni coixos ni cecs, sords… no. No perquè abans de tot penso que som persones i de persones n’hi ha de moltes classes i colors, i de pas anem fent cultura i anem sensibilitzant socialment evitant així utilitzar les considerades com expressions despectives, pel fet que d’aquesta manera es pot estar etiquetant a la persona. Lluny de les etiquetes! jo prefereixo usar  “persones amb discapacitat”, “persones invidents”, “persones amb sordera”, “persones amb mobilitat reduïda”. Si… i això em recorda què també hi ha persones amb moltes altres discapacitats diferents i com a mostra “un botó”; a la nostra societat hi tenim persones que no tenen la capacitat d’estimar, no tenen capacitat d’entendre, o de tenir empatia i també son discapacitats per cadascuna de les seves mancances sota la norma general de cribatge.

És des dels anys 70, quan després de la dictadura, la societat inicia un lleu camí per obrir els ulls i fins els anys 80 no gosa començar a obrir la boca per a dir la seva en l’àmbit de les discapacitats. Llegint les notícies d’aquests dies passats he recordat aquell moment quan en una classe d’història a l’escola, vaig sentir en boca del professor… “A l’era romana llençaven al capbaix d’un barranc tots els nens amb alguna mancança just al nèixer” (evidentment ho va dir en castellà, perquè era castellà clar)  -Ah! quina gent més intel·ligent, oi? (irònicament ho dic)  Així s’estalviaven despesa i mals de cap?  Mira! Just igualet que ara!

Quan he llegit aquestes que adjuntem al blog, genèriques notícies d’avui i gens partidístes (respectant en lo possible un codi de contrast periodístic), sobre l’opinió de les Eaps (equips d’assessorament pedagògic) d’Ensenyament, que adverteixen que faltarà personal per dedicar-lo a alumnes amb “problemes” i aconsellen a les famílies amb fills discapacitats que els escolaritzin en escoles d’educació especial i no en col·legis ordinaris ho he vist clar, som un negoci els discapacitats? Som una eina per guanyar unes eleccions? Què coi som? Resulta que ens ha costat uns trenta anys arribar a tenir el poc que tenim, i tot plegat encara no podem parar de lluitar per no perdre la poca dignitat que tenim, ni deixar de demanar lo que és nostre per als nenets amb dificultats que ens venen darrera… els fills d’amics, de coneguts, de veïns… i que encara poden ser uns genis… (un breu apunt com exemple: Eintein tenia brots d’ asperger, era doncs autísta – ref. a l’entrevista ‘ la contra de LaVanguardia ‘ Ima Sanchís al Director de investigació i Professor de Psiquiatria i Ciències del Comportament de la UC Davis de California, Sr. David Amaral -6 maig 2007-)  i ara ens han de tornar a deixar arraconats en un centre especial, en un club o ves a saber on?  Què s’han begut l’enteniment?

Tenim governants, però on són les persones que ens governen?

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Opinió i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Opinió.- Som a l’era romana del S. XXI

  1. Montse Massó Maresch ha dit:

    Quina raó Eduard!!
    De totes maneres está clara la resposta: els que ens governan i els que no es creuen “discapacitats”, son els més incapacitats, com tú molt be dius, d’estimar i d’entendre.
    Es creuen superiors, i només per això, es treuen del devant lo que els hi suposa un estorb per ser ells els perfectes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s